QUEBRANTAHUESOS vs AZEZINOZ AZECAZ
ELS NANS BÉ.... I PUNT.
El partit entre els Quebrantahuesos, nans, i els Azezinoz a zecaz, goblins, va acabar 4 a 0. Va ser literalment una massacre i un festival de px per als nans, que van plantejar un partit molt seriós. Els goblins des de la primera clatellada van abaixar els braços esmicolant la bona impressió que havien donat davant els Vaiz a morir. Els únics que van disfrutar van ser els nans... De vegades penso que pel que em paguen no compensa.
Corresponsal Troncviu Eldelmas.
CHAOSLSEA - PÚSTULES PURULENTES ENDOCRANIALS (0-1)
DERROTA IMMERESCUDA. VICTÒRIA MERESCUDA... ÉS EL CAOS!!
Sí senyors, és el caos. Què dic senyors? Si aquí tots som hooligans! Com tu. Però buenu, anem a l'"ajo". Les Pústules rubriquen la seva tercera victòria consecutiva contra un equip excel·lent que, al menys, hauria merescut l'empat. Va ser un partit molt tàctic, impropi de les dues apisonadores que, als entesos, ens va agradar molt. De fet més de 30000 espectadors de tots els colors i pelam atepeïen fins la darrera grada del "Sin retorno Stadium".
El partit va començar fatal per als Chasolsea, amb una penetració de totes les Pústules, tanmateix menys letal del que hauria cabut esperar. La reacció dels nans va ser implacable i va obligar a intervenir al metge visitant. Però els homes del caos van començar a repartir castanyots -en una època tan propícia- i van aconseguir controlar la pilota. Els nans i hobgoblins no es van atxantar i entre la seva audàcia i la inoperància atacant van aconseguir recuperar la pilota.
Certament el brillant terme encunyat pel nostre company Estigmatisme Cranio-encefàlic, "ferranització dels daus", sovint va brotar de la boca d'un Lord Boumort que no amagava la seva fúria.
Aleshrores el centaure va aconseguir rebre el cuir, va galopar i galopar... i va treure dos "uns"
seguits sobre la mateixa línia de touchdown! En Lord Boumort va deixar de grunyir de cop -per fi- i dos terços de l'estadi emmudien, encara que no es va notargaire. La primera part no donava per més i van haver d'anar a descansar una estona.
Els visitants tornaven sobre la pista amb només 10 lluitadors. Però aleshores va començar a ploure i a fer mal temps, i la gent es va començar a queixar i a maleir. I va ser com un bàlsam per als homes bèstia, que els va començar a sortir tot. No arribaven a ferir els nans però en van enviar algun a la banqueta abans d'hora. Les Pústules ràpidament van foradar les línies pel centre-esquerra i va penetrar l'home-cèrvol Garrapatosi. Els Chaoslsea van intentar reaccionar però l'enemic no van deixar escapar l'assaig que els donaria la victòria.
La represa del partit va consistir en una bonica baralla i en algun intent d'escapada del cavall que no va aconseguir sorprendre uns forasters ja previnguts. Entre plantofades i records a la parentela s'acabava el partit.
La roda de premsa va veure una imatge sorprenent: els dos entrenadors xerrant amistosament. De fet no era per menys; ningú s'havia causat cap baixa per al següent partit. Hi ha qui diu que és la sort però... no ho troben sospitós? En fi, no em demanin que intenti entendre el caos! A més, a un servidor li agrada la cortesia. De fet ha estat un plaer.
Des del "Sin retorno stadium" per tots vostès el corresponsal Troncviu Eldelmas.
VAIS A MORIR vs WARRIORS OF THE BARRIO (3-0)
EN DIENTES GANGOSOS SALVA EL CUL. ELS ORCS ARRASEN.
ELS NANS BÉ.... I PUNT.
El partit entre els Quebrantahuesos, nans, i els Azezinoz a zecaz, goblins, va acabar 4 a 0. Va ser literalment una massacre i un festival de px per als nans, que van plantejar un partit molt seriós. Els goblins des de la primera clatellada van abaixar els braços esmicolant la bona impressió que havien donat davant els Vaiz a morir. Els únics que van disfrutar van ser els nans... De vegades penso que pel que em paguen no compensa.
Corresponsal Troncviu Eldelmas.
CHAOSLSEA - PÚSTULES PURULENTES ENDOCRANIALS (0-1)
DERROTA IMMERESCUDA. VICTÒRIA MERESCUDA... ÉS EL CAOS!!
Sí senyors, és el caos. Què dic senyors? Si aquí tots som hooligans! Com tu. Però buenu, anem a l'"ajo". Les Pústules rubriquen la seva tercera victòria consecutiva contra un equip excel·lent que, al menys, hauria merescut l'empat. Va ser un partit molt tàctic, impropi de les dues apisonadores que, als entesos, ens va agradar molt. De fet més de 30000 espectadors de tots els colors i pelam atepeïen fins la darrera grada del "Sin retorno Stadium".
El partit va començar fatal per als Chasolsea, amb una penetració de totes les Pústules, tanmateix menys letal del que hauria cabut esperar. La reacció dels nans va ser implacable i va obligar a intervenir al metge visitant. Però els homes del caos van començar a repartir castanyots -en una època tan propícia- i van aconseguir controlar la pilota. Els nans i hobgoblins no es van atxantar i entre la seva audàcia i la inoperància atacant van aconseguir recuperar la pilota.
Certament el brillant terme encunyat pel nostre company Estigmatisme Cranio-encefàlic, "ferranització dels daus", sovint va brotar de la boca d'un Lord Boumort que no amagava la seva fúria.
Aleshrores el centaure va aconseguir rebre el cuir, va galopar i galopar... i va treure dos "uns"
seguits sobre la mateixa línia de touchdown! En Lord Boumort va deixar de grunyir de cop -per fi- i dos terços de l'estadi emmudien, encara que no es va notargaire. La primera part no donava per més i van haver d'anar a descansar una estona.
Els visitants tornaven sobre la pista amb només 10 lluitadors. Però aleshores va començar a ploure i a fer mal temps, i la gent es va començar a queixar i a maleir. I va ser com un bàlsam per als homes bèstia, que els va començar a sortir tot. No arribaven a ferir els nans però en van enviar algun a la banqueta abans d'hora. Les Pústules ràpidament van foradar les línies pel centre-esquerra i va penetrar l'home-cèrvol Garrapatosi. Els Chaoslsea van intentar reaccionar però l'enemic no van deixar escapar l'assaig que els donaria la victòria.
La represa del partit va consistir en una bonica baralla i en algun intent d'escapada del cavall que no va aconseguir sorprendre uns forasters ja previnguts. Entre plantofades i records a la parentela s'acabava el partit.
La roda de premsa va veure una imatge sorprenent: els dos entrenadors xerrant amistosament. De fet no era per menys; ningú s'havia causat cap baixa per al següent partit. Hi ha qui diu que és la sort però... no ho troben sospitós? En fi, no em demanin que intenti entendre el caos! A més, a un servidor li agrada la cortesia. De fet ha estat un plaer.
Des del "Sin retorno stadium" per tots vostès el corresponsal Troncviu Eldelmas.
VAIS A MORIR vs WARRIORS OF THE BARRIO (3-0)
EN DIENTES GANGOSOS SALVA EL CUL. ELS ORCS ARRASEN.
Un 3-0 incontestable després de dues derrotes consecutives posa sobre la taula una evidència: que els Váis a Morir són un dels equips més poderosos i amb més opcions del Campionat.
En un dia totalment i repetidament perfecte per jugar al Blood Bowl, i amb uns desavantatges de merda que, malgrat tot, foren els responsables de la lesió permanent d'en Correcaminos -perquè els Warriors van ficar droga al cigaló d'en Zergi-, els orcs van passar per sobre els nans "cual apisonadora enana".
Els Warriors van començar sense idees i els orcs mariconejaven força. Però poc a poc es van començar a entonar i a repartir bufetades i lentament van anar acorralant els atacants nans a la dreta del seu atac. El matatrolls Frenetiklops va ser la primera víctima de les faltes orques.
Tanmateix en Barralibre, el corredor, es va aconseguir escapolir fins gairebé ser a la línia de touch down. Algun -comprensible- descuit atacant i el bon treball de la defensa orca acorralava el corredor a una banda sota el setge d'un ogre Dientes Rotas que tingué un dia particularment lluït.
Una recuperació, un bon passi i una escapada del blitzer correcaminos portava el primer t.d. local al final de la part.
La segona va començar extremadament violenta. En Dientes Rotas va clavar una patacada tan terrible que va obligar el metge nan a sortir entre grunys i brams dels pocs afeccionats orcs que havien començat a dubtar del poder dels seus ídols. Era una escabetxada orca en un dia increïblement afortunat. En Correcaminos patí la ràbia dels nans amb una falta que li féu perdre un ull -i el proper matx-. Així, els orcs foradaren les línies i en Tachenko feia el t.d. Per cert, el goblin semblava de ferro: 5 o 6 cops a terra, ni una rascada. Després de l'assaig, i amb 8 nans resistint sobre el terreny de joc, una penetració de tot l'equip orc acabava destrossant uns Warriors of the Barrio a qui se'ls va posar tot en contra i amb un entrenador particularment pessimista, malgrat la seva bona projecció i el seu bon potencial. El tercer touch down rubricava un triomf que frustra els cuiners orcs, que ja estaven preparant una olla per al seu entrenador - s'han hagut de conformar amb el molt menys sucós Abel Resino-.
Corresponsal: Príncep Cranipetats
RATONERS VS IN(A)CANSABLES (1-1)
Doncs sí, amics, un dels pocs equips en aquesta lliga que encara no havien conegut la victòria, van acabar empatant in extremis a La Ratera on els qui més van córrer foren les assistències a causa del gran nombre de ferits i de morts. Més que un partit tàctic i de grans carreres, fou una oda a la violència i al caos digne d'un partit entre Orcs i Gnans. Però anem a pams...
En la primera acció del partit, un Skaven arrassa contra Sir Blake, corredor elf i l'envia a la infermeria amb una ferida greu. Sort del metge, que amb una gran tasca el recupera pel partit. Però designis del destí, Sir Blake és assassinat en el terreny de joc 5 torns més tard. I el metge ja no pot fer-hi res. Entremig, el número 4 dels elfs, Greenkold, rep una forta trompada que li provoca una ferida greu, li resta 1 punt d'agilitat i es perd el pròxim partit. Per la part dels elfs, una falta clamurosa que l'àrbitre no va veure (¡quan tenia els jugadors davant!) va enviar a la tomba el número 12 dels Ratoners, que fins llavors havia fet un gran partit. El metge de l'equip Skaven estava lligant amb una dona rata que feia poc ha enviudat i no s'ha percatat de l'acció. D'aquesta manera ja es pot preparar l'Obituari del Ratoner mort. I això nomès a la primera part. Ja que a la segona part, Greenfield, línia Elf, ha estat derribat i ha causat Lesió Permanent, i l'estrella elfa, Sir Cense, ha estat ferit lleu. Però la desgracia èlfica ha vingut després de l'empat, on el llençador Sir Conan ha resultat mort fruit de l'embestida de la Rata Ogro. Un cop dur als elfs que només compten amb 9 jugadors pel pròxim partit.Pel que fa al joc que podem dir. A la primera part ningú volia guanyar. Jo et regalo el touch down, no que te'l regalo jo, ara te'l torno a regalar, no jo te'l torno a regalar... En fi carregat de despropòsits, tant que en una jugada els elfs recuperen la pilota en la seva pròpia línia de touch down, regalant-le posteriorment amb una penetració fallida perquè el corredor Skaven fes el primer touch down.
Durant tot el partit en Ferran va alterar la seva relació amb els daus, desferranitzant-los, o més ben dit, Orlanitzant els daus. Tirades increïbles destrossaven les defenses èlfiques i penetraven per allà on volien. Tot i així, la segona part va començar més o menys semblant fins que els Elfs van endurir el seu joc. Al seu torn, la Rata Ogro va esdevenir protagonista traient tres calaveres seguides en les seves internades i, com és tipejo grandote, no té segones oportunitats. Al final del partit la Rata Ogro exclamava el què pensava en el moment en relació a la jugada: "Voy a ir por acá porqué si voy por allá..." Incontestable. Aquest fet ho aprofità el Guerrer Lleó, Sir Blade, per penetrar sol en la defensa Skaven i entregar la pilota a Greenspan, línia Elf, que va creuar en solitari la línia de touch down, fent estallar l'alegria a l'afició èlfica, bastant deprimida fins llavors.Al finalitzar el partit Lord GreenBree, entrenador elf, argumentava: "A todos los que no creísteis en mí, en este equipo, en este país, a todos vosotros, me la mamáis, a mamarla, a mamarla, me la seguís chupando, y me la volveis a mamar". L'entrenador Skaven secunda aquestes paraules i està totalment d'acord.
FE DE ERRATAS RATONERS VS IN(A)CABLES
Greenkold, línia elf amb lesió, no ha perdut 1 punt d'agilitat, ha perdut 1 punt de força... Perdó.
BLOOD GUNNERS vs LA VIDA ÉS BELLA (2-0)
LA DICTADURA DELS DAUS
El partit va començar amb una gran puntada de peu orca que va enviar la pilota al fons del camp de joc, els no morts van intentar començar atacant amb força, però una vegada més els daus també juguen, i una tirada de dos cranis i la decisió de no fer servir la segona oportunitat van fer que el primer jugador en atacar caigués estrepitosament contra el terra. Els Orcs van començar el seu torn, atonyinant al contrari, hi ha la primera de canvi van aconseguir algú insòlit, espectacular, si no més curiós en descobrir que els grans NO MORTS si que podien morir. La sort dels daus acompanyava als Blood Gunners que desprès de passar l’armadura i ferir al jugador van aconseguir treure un sorprenent 6 que matava a l'esquelet; l'entrenador dels No Morts es va quedar atonit quan a l’intentar regenerar el seu esquelet (només amb un 1 no el regenerava) va descobrir que la força del gran CRUSPY, el llançador Orc, havia esmicolat els ossos de l'esquelet i el van tenir de tornar a enterrar.
Entre mastegots i boletades va acabar la primera part amb un resultat de 2-0. La segona part va ser, si cap més emocionant i igualada, l’entrenador dels No Morts va optar per canviar de tàctica defensiva, i l’hi va funcionar de meravella ja que va fer retrocedir la línia central orca i va esmicolar els laterals orcs, deixant un ferit lleu i fen escapar un jugador cap el camp enemic, La vida és Vella va estar dominant tota la segona part, creant forats per passar i fent caure els orcs amb la seva gran mòmia “DOÑA CAYETANA” , quan ja tenien l’assaig mig fet i amb tot de cara, l’entrenador dels No Morts va tenir l’error de la seva vida i la pèrdua del seu touch down, al no recordar-se, què el seu jugador tenia, l’habilitat de placar i així van perdre la millor oportunitat del partit.
Per contra els orcs van aprofitar l’error i van agafar la pilota, van fer caure a mig equip contrari i es van posicionar a prop de la línia de puntuació, però una tirada poc oportuna en una penetració, va voler que el partit no acabes 3-0.
Conclusions sobre el blood bowl del nostre enviat especial: Nomac Uerdo:
-Por muy bueno que seas si sacas un 1 vas apañao.
-Si traes a hinchas a tu partido te darán suerte, aunque luego enfermen.
-No todo lo que brilla es oro, ni todos los no muertos resucitan.
INTOCABLES DEL BOSC LLOBREGÒS - LOBOS ANIKILADORES (2-2)
LUTHOR ÉS UN MARIQUILLA
Un partit extrem, un derbi apassionat on, fins a l'últim minut, el resultat ha estat incert i es podia haver decantat cap a qualsevol banda. Al final un empat a 2 que fa justícia a la intensitat i a la brillantor tàctica que ens han ofert els dos equips. 31.000 espectadors han disfrutat d'un espectacle digne dels últims dos finalistes de la temporada passada.
El començament no podia ser més patètic pels Silvans, que han s'han anat pá la pata abajo a causa d'un suc de taronja exquisit, però que tenia unes gotetes de verí. "Llàstima del verí" comentaven els Silvans, "tenia un gust deliciós". 5 Silvans han sofert les conseqüències nefastes del bebatge humà: més d'un ha comentat, "quina merda!!".
Durant el començament s'ha donat un fenòmen que s'anomena Ferranització dels Daus, o sigui, daus de merda que et fan perdre el torn amb accions absurdes i, a priori, molt senzilles. Però no ens enganyem, el Blood Bowl és així. Conseqüències d'aquesta Ferranització són les expressions tant encertades de l'entrenador elf durant el partit: "Estic patint!!", "Quina puta merda de jugada", "Ja vurem" i "Mecagum la Mare de..., mecagum la Mare de..., mecagum la Mare de..., ... Mecagum la Mare de..." quan ja veia l'abisme de la derrota aprop.
INTOCABLES DEL BOSC LLOBREGÒS - LOBOS ANIKILADORES (2-2)
LUTHOR ÉS UN MARIQUILLA
Un partit extrem, un derbi apassionat on, fins a l'últim minut, el resultat ha estat incert i es podia haver decantat cap a qualsevol banda. Al final un empat a 2 que fa justícia a la intensitat i a la brillantor tàctica que ens han ofert els dos equips. 31.000 espectadors han disfrutat d'un espectacle digne dels últims dos finalistes de la temporada passada.
El començament no podia ser més patètic pels Silvans, que han s'han anat pá la pata abajo a causa d'un suc de taronja exquisit, però que tenia unes gotetes de verí. "Llàstima del verí" comentaven els Silvans, "tenia un gust deliciós". 5 Silvans han sofert les conseqüències nefastes del bebatge humà: més d'un ha comentat, "quina merda!!".
Durant el començament s'ha donat un fenòmen que s'anomena Ferranització dels Daus, o sigui, daus de merda que et fan perdre el torn amb accions absurdes i, a priori, molt senzilles. Però no ens enganyem, el Blood Bowl és així. Conseqüències d'aquesta Ferranització són les expressions tant encertades de l'entrenador elf durant el partit: "Estic patint!!", "Quina puta merda de jugada", "Ja vurem" i "Mecagum la Mare de..., mecagum la Mare de..., mecagum la Mare de..., ... Mecagum la Mare de..." quan ja veia l'abisme de la derrota aprop.
Però el comentari més encertat prové de Lord Boumort, entrenador dels Humans del Caos, que havia estat convidat per les autoritats elfes i que ha vist el partit a la Llotja junt el President dels Intocables. S'ha de dir que el Calor Asfixiante que ha regnat durant la primera part (sort dels núvols i la petita pluja que han convertit el dia en perfecto) ha estabornit i deixat a la banqueta molts elfs i humans. Però Luthor, el jugador estrella humà, té una responsabilitat, té una obligació, que la seva condició i les seves habilitats el fan especial i, sobretot, la pasta que ha costat!! Luthor ha caigut rendit en el 6è torn de la primera part, quan Lord Boumort ha exclamat "És un mariquilla", i des de la redacció li donem la raó.
La primera part ha acabat amb un 1-1. La segona part ha estat molt semblant. Els humans han suat la cansalada per plantar-se a la línia de Touch Down i anotar el 2 -1 que els donava aventatge. 2 torns després els Silvans empataven amb aquella facilitat insultant de la noblesa elfa. El Blood Bowl és així, Unos Sufren y Otros Corren.
Es sospita que l'àrbitre, un tal Fèlix Millet, s'ha emportat 30.000 monedes d'or de la recaudació final dels dos equips. Concretament, els elfs troben a faltar 20.000 monedes i els humans 10.000. Fèlix Millet ha declarat que no troba l'acta, que la perdut i, per tant, no hi ha proves d'aquest pressumpte robatori. La llei és així.
En resum, ambient festiu, malgrat la calor, partit intens i passions a flor de pell en un dels millors matxs que hom pot presenciar a la Blood Bowl, tot i que l'empat no sé si deixa satisfet a ambdós equips...
Corresponsal: Estigmatisme Crànio-Encefàlic
La primera part ha acabat amb un 1-1. La segona part ha estat molt semblant. Els humans han suat la cansalada per plantar-se a la línia de Touch Down i anotar el 2 -1 que els donava aventatge. 2 torns després els Silvans empataven amb aquella facilitat insultant de la noblesa elfa. El Blood Bowl és així, Unos Sufren y Otros Corren.
Es sospita que l'àrbitre, un tal Fèlix Millet, s'ha emportat 30.000 monedes d'or de la recaudació final dels dos equips. Concretament, els elfs troben a faltar 20.000 monedes i els humans 10.000. Fèlix Millet ha declarat que no troba l'acta, que la perdut i, per tant, no hi ha proves d'aquest pressumpte robatori. La llei és així.
En resum, ambient festiu, malgrat la calor, partit intens i passions a flor de pell en un dels millors matxs que hom pot presenciar a la Blood Bowl, tot i que l'empat no sé si deixa satisfet a ambdós equips...
Corresponsal: Estigmatisme Crànio-Encefàlic
Els Lobos estaven molt contents i els Intocables relativament satisfets per haver salvat els mobles. Però la sintonia entre els dos entrenadors i el corresponsal estava fora de tot dubte.
PRÈVIA PARTIT
En declaracions exclusives a El Murmurador, l'entrenador d'Els Intocables, Troncdur Eldelgas, ha dit "Tots els partits són importants i no hi ha rival petit (excepte, per mida, hòbbits i goblins).
.jpg)
.jpg)
Però, què dimonis, la propera jornada juguen els Lobos amb els Intocables i hi ha una porra a punt. .jpg)
El Bosc Llobregós estarà més fosc que mai però rebrà el vigent campió pel que fa a baixes amb els deguts honors. I per celebrar-ho hem inaugurat un nou estadi, "El refugi del Bosc", i volem compartir amb tothom, unes imatges entranyables -com no podia ser d'altra manera- que ens va donar el darrer enfrontament. Aquest darrer enfrontament va ser la final de la lliga de la temporada passada, en que Els Intocables van apallissar el Lobos per 5-0. En fi que tant entrenador, com president estan fent una crida a l'afició, perquè ompli el nou estadi on és preveu una festa prèvia, amb vídeo musical inclòs, a les pantalles gegants de l'estadi. Senyors el derbi comença a escalfar motors.
Pepet Cricket
Director del Murmurador
Un 3-0 incontestable després de dues derrotes consecutives posa sobre la taula una evidència: que els Váis a Morir són un dels equips més poderosos i amb més opcions del Campionat.
En un dia totalment i repetidament perfecte per jugar al Blood Bowl, i amb uns desavantatges de merda que, malgrat tot, foren els responsables de la lesió permanent d'en Correcaminos -perquè els Warriors van ficar droga al cigaló d'en Zergi-, els orcs van passar per sobre els nans "cual apisonadora enana".
Els Warriors van començar sense idees i els orcs mariconejaven força. Però poc a poc es van començar a entonar i a repartir bufetades i lentament van anar acorralant els atacants nans a la dreta del seu atac. El matatrolls Frenetiklops va ser la primera víctima de les faltes orques.
Tanmateix en Barralibre, el corredor, es va aconseguir escapolir fins gairebé ser a la línia de touch down. Algun -comprensible- descuit atacant i el bon treball de la defensa orca acorralava el corredor a una banda sota el setge d'un ogre Dientes Rotas que tingué un dia particularment lluït.
Una recuperació, un bon passi i una escapada del blitzer correcaminos portava el primer t.d. local al final de la part.
La segona va començar extremadament violenta. En Dientes Rotas va clavar una patacada tan terrible que va obligar el metge nan a sortir entre grunys i brams dels pocs afeccionats orcs que havien començat a dubtar del poder dels seus ídols. Era una escabetxada orca en un dia increïblement afortunat. En Correcaminos patí la ràbia dels nans amb una falta que li féu perdre un ull -i el proper matx-. Així, els orcs foradaren les línies i en Tachenko feia el t.d. Per cert, el goblin semblava de ferro: 5 o 6 cops a terra, ni una rascada. Després de l'assaig, i amb 8 nans resistint sobre el terreny de joc, una penetració de tot l'equip orc acabava destrossant uns Warriors of the Barrio a qui se'ls va posar tot en contra i amb un entrenador particularment pessimista, malgrat la seva bona projecció i el seu bon potencial. El tercer touch down rubricava un triomf que frustra els cuiners orcs, que ja estaven preparant una olla per al seu entrenador - s'han hagut de conformar amb el molt menys sucós Abel Resino-.
Els 31 punts situen els orcs en una posició còmoda a la taula, si bé hauran de lluitar per assolir una posició més digna del seu potencial. Recordem que els Warriors els segueixen superant a la taula classificatòria amb els seus 44 punts. Seran capaços de batre'ls? Per cert, on hi ha més hòsties ara? Cabrons. Veniu aquí. On aneu?!!!
Corresponsal: Príncep Cranipetats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada